Però el llibre conté una segona part insòlita, meravellosa, que va més enllà del document testimonial dels seus records. Es tracta d’una tria, que proposa com a subjectivament canònica, de vint-i-dues pel·lícules que ha vist amb la seva neta Martina, amb la voluntat de compartir-les amb els “que estimen el cinema, que vol dir estimar les històries i la vida”. West Side StorySomriures i llàgrimesSet núvies per a set germansMatar un rossinyol o Les vacances del Sr. Hulot, entre moltes altres, però també altres, menys evidents, com Hugo de Scorsese o Un dia perfecte per volar de Marc Recha. Terribas parla, sempre, de les pel·lícules i diu el que en pensa, però sobretot explica, i és impagable, aquests moments de complicitat compartida. 
Terribas explica, amb una enorme convicció, que el cinema sempre ha format part de la seva vida, “i com més de mentida és, més m’agrada”. Confessa que per a ell, un nen que va arribar ben petit al cinema, sota el franquisme, “el cinema era una via d’escapament al món de la imaginació i l’aventura”. I s’aventura a diagnosticar l’arrel de la seva passió cinèfila: “el cinema és deixar que t’expliquin històries, entrar en la vida d’uns personatges, veure’ls pel forat del pany. O per una finestra. Per la finestra que és el cinema veus passar coses, gent, relats”. Tan simple com això. Tan enorme! Moments viscuts i reviscuts: “aquella mentida que ens ha emocionat, que ens ha marcat, que no hem pogut oblidar, amb el temps la convertim en una veritat, i la vivim d’una manera real”. I el millor del llibre és que, encara que no deixa en una sola pàgina de parlar del seu autor, aquest, al capdavall, no s’erigeix en protagonista, sinó, més aviat, en còmplice i confident d’aquests moments de vida plena que ara, per sort per a nosaltres, s’ha decidit a compartir per escrit. Un llibre més que recomanable: per llegir, per seguir-ne les recomanacions i per regalar a gent que estimem, perquè, amb la passió contagiosa, hi podrem també compartir la vida.