Demà serà un altre dia.

dijous, 29 de setembre del 2016

Full de Sala: Set Novies per a set germans, en el Cinema Truffaut.


SIETE NOVIAS PARA SIETE HERMANOS
( Seven Brides for Seven Brothers Estats Units, 1954)Direcció: Stanley Donen.
Intèrprets: Howard Keel, Jane Powell, Jeff Richards,
Tommy Rall.
Durada: 103 min.
Gènere: Musical.
Idioma: Anglès.

Quan el technicolor alegrava la vida
Hi han pel·lícules que no tenen edat. A l’igual que alguns contes com «la rateta que escombrava l’escaleta» o en «Patufet» -per dir-ne alguns de tota la vida-, que ens van explicar els nostres pares, nosaltres ho hem fet a els nostres fills i els nostres fills en els nostres néts o nétes. Son històries que no passen, que es poden explicar, rellegir les vegades que calgui i explicar durant anys i panys.

Set núvies per a Set germans és una d’aquestes pel·lícules. Una d’aquestes pel·lícules que formen part de la nostra educació i que volem compartir amb les persones estimades. Possiblement algú de les noves generacions li trobarà aquell toc «antic», ara dit «vintage» que tan agrada i es porta, però precisament aquest toc, la posada en escena, les cançons, els paisatges, els personatges es el que li dóna aquesta força i necessitat de tornar-la a revisar, ara, en pantalla gran i restaurada.

La pel·lícula és un musical, amb una història molt senzilla com la majoria dels musicals. La música es original d’Adolph Deutsch i Saul Chaplin. El film és ple de llum i de color, que passa enmig de muntanyes i uns paisatges extraordinaris i ens explica la història de set germans llenyataires, solters, que viuen plegats en una casa a la muntanya. Porten una vida d’anar fent i molt desordenada i descuidada. El més gran, l’Adam (Howard Keel) un bon dia que baixa al poble per comprar provisions torna a la muntanya, a la casa amb la resta dels germans, amb una noia molt agradable amb ala que s’hi ha acabat de casar. Davant d’aquella situació, els sis germans no se’ls hi acudeix res més que anar el poble i segrestar a sis noies per ells. Dóna la coincidència que comencen les primeres nevades i queden aïllats del poble i les noies s’han de quedar amb els nois a les muntanyes i la gent de poble no pot recuperar-les degut a que la neu ha tallat el camí que porta a la casa de la muntanya. Tindran tot un hivern per conèixer-se, per ballar, cantar, fer disbarats i enamorar-se.

Una vegada més Stanley Donen crea un espectacle eficaç, ple de vida i de ritme que fa les delícies de qualsevol espectador exigent, sigui gran o petit i de qualsevol època.
Guillem Terribas, Cinema Truffaut Girona

dissabte, 10 de setembre del 2016

DEMOLITION. Full de Sala. Cinema Truffaut Girona

DEMOLITION
Estats Units, 2016
Director: Jean-Marc Vallée
Intèrprets: Jake Gyllenhaal, Naomi Watts,
 Chris Cooper, Judah Lewis, Polly Draper,
 Wass Stevens, Stephen Badalamenti,
 Zariah Singletary, Alfredo Narciso,
George J. Vezina, Helen Brackel,
Ben Cole, Lytle Harper.
Gènere: Drama psicològic.
Durada: 100 min.
Idioma:  Anglès.

DESTRUIR PER A CONSTRUIR 

Hi ha un moment de la pel·lícula en que el sogre (Chris Cooper) li diu en el seu gendre ( Jake Gyllenhaal): "Quan perds la teva dona, quedes viudo. Quan un fill perd el seu pare o la seva mare, queda orfe. Quan se't mort un fill o una filla, que ets?, com et quedes?. No hi ha paraules. No hi ha paraula. "
Ens trobem davant d'una història que d'una manera o altre s'ha explicat pel dret i pel revés, però sigui com sigui, si està ben explicada tant cinematogràficament, teatralment o novelada, sempre acaba commovent-te.
Aquest es el cas de Demolition, pel·lícula dirigida pel director canadenc Jean-Marc Vallée, responsable de films com "C.R.A.Z.Y" (2005) o "Dallas Buyers Club" ( 2013),  que sap explicar i controlar un tema tant delicat com el de la pèrdua d'un  esser estimat, sense caure en sentimentalisme i dramatisme d'estar per casa, aquell que tota l'estona està lluitant per fer-te plorar i per desgràcia del director i de l'espectador no ho aconsegueix.
Viurem durant 100 minuts la destrucció, la demolició d'una vida que ha perdut un referent, que de cop i volta queda amb la més absoluta soledat dels records i ple de preguntes. Aquest procés de "destrucció" li canviarà el sentit de la vida i la manera de viure-la. Veurà coses que mai havia vist. Es fitxarà en detalls quotidians que cada dia tenia el costat i que no s'adonava de la seva existència. Farà coses incomprensibles.  Coneixerà noves vides i nous paisatges. Tindrà una relació amb els "humans" totalment diferent. Hi haurà de destruir violentament el seu passat per recuperar el present.
Tota aquesta història tant íntima, trista i de vegades "agressiva" està molt ben explicada i, sobretot interpretada per aquest actor tant convincent com es Jake Gyllenhaal, que ens ha ofert memorables interpretacions com "Brokeback Mountain (2005) o "Nicghtcrawler" (2014), i amb aquest film "Demolition" es supera i fa molt més creïble aquesta brutal història. S'ha de fer constar, amb un paper secundari però d'una contundent interpretació,  de l'actriu Naomi Watts. Ells i la mateixa història fan possible la visió d'aquest extraordinari drama, que afortunadament dins la foscor de la història, el final s'obre una escletxa de llum i d'optimisme, que fa que l'espectador no surti tant abatut.

Guillem Terribas. Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona