Demà serà un altre dia.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Què diu en… Guillem Terribas

E l proper dia 30 d’octubre es celebrarà, a Girona, la festa de lliurament del 32 Premi de Novel·la Curta Just M. Casero que convoca i organitza la Llibreria 22. L’obra guanyadora serà publicada, a primers del 2013, per l’editorial Empúries.
Avui entrevistem a Guillem Terribas, ànima i cor de La 22 -com es coneix la llibreria, només amb article, com les grans dives- i del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero.
  
Pots definir, amb un adjectiu, els següents noms de la nostra cultura?
Just M. Casero:  Un activista cultural, molt solidari, irònic i realista.
Quim Nadal:  Un amic, un historiador, un alcalde, un polític i un tafaner.
Narcis Comadira: Un gran poeta, un pintor i un amic.
Josep M. Fonalleras:  Un gran cuiner de les lletres. No te mai un no. Un amic d’anys.
Miquel Pairolí:  El trobo molt a faltar.
Modest Prats:  M’ha ensenyat molt. Gran conversador i molt intel·ligent.
Mònica Terribas: Al final hem pactat que som cosins. Encantadora, decidida i treballadora. Salvador Sunyer:  Un geni, un amic de sempre. És de Salt.
Joan Daniel Bezsonoff:  Un gran descobriment. Un bon lector. Cinèfil. Un amic recent.
Xavier Folch: Un home amb molta historia al darrera, tant social com literària. Fa anys que ens entenem.
  • Qui va ser Just M. Casero?
Un home que estimava el pròxim, que es va fer ell mateix i que li agradava tot el que tenia relació amb l’escriptura. La llàstima és que ens va deixar jove. Tenia molt per donar-nos. Va néixer a Abrantes (Portugal) i va morir a Girona l’any 1981. Les seves dues grans passions van ser l’escriptura i la política i va ser un dels fundadors, al 1979, del Punt Diari de Girona.
  •  Perquè un premi de novel·la curta amb el seu nom?
Per perpetuar la seva memòria.
  •  Amb el premi has viscut molts moments emotius però, quin d’ells no podràs oblidar mai?
N’hi ha tants que no sabria per quin començar. Els 32 anys de les deliberacions del jurat. Són d’antologia tant literària, com divertides, apassionades  i de grans discussions .
  • Un gran percentatge dels guanyadors del Casero eren força desconeguts quan van rebre el premi i ara són primeres plomes de la nostra cultura. Com ho vius això?
Amb satisfacció, amb orgull i amistat.
  • Enguany, quants originals s’han presentat?
54 originals, 15 més que l’any passat. Cada any ens arriben més i més originals.
  • Has pogut parlar amb els membres del jurat? Hi ha originals clarament vencedors?
He parlat amb ells i sembla ser que hi ha alguna obra que l’estant discutint, de moment, via correus electrònics. Però això és molt bona senyal.
  • En la festa del veredicte del Premi sempre hi ha una gran actuació. Enguany, quina proposta ens presentes?
Aquest anys serà un homenatge a els 25 anys dels “pallassos” Escarlata Circus, la Bet i en Jordi. Uns fenòmens més coneguts Nord  enllà, que aquí entre nosaltres.
Com diuen la gent del país veí “estoy en ello”. Però no tinc presa. I no sé si serà exactament una segona part. Però serà.
  • Se’t coneix com a gran agitador cultural, però és una funció voluntària i buscada o t’hi has trobat empès per les circumstàncies?
Si sóc el que dius que sóc, no en sóc conscient. Faig i vaig fent, i m’agrada més que no pas en cansa.
  • Al començament hem demanat que ens defineixis amb un adjectiu a diferents noms de la nostra cultura. Ara ho fem amb un últim nom. Quin adjectiu pot definir a Guillem Terribas?
Un “inconscient” al que li agrada la vida i la gent.

Neus Chordà http://www.neuschorda.com/noticies/690/que-diu-en-guillem-terribas



Accés a tot el programa d’actes del 32 Premi Just M. Casero de Novel·la Curta

PREGÓ I BALCONS

A finals d'octubre, al balcó de l'Ajuntament, que de tan atapeït un dia caurà, s'hi pronuncia el pregó de les Fires i Festes de Sant Narcís. El pregoner, escollit a voluntat de l'alcalde d'entre centenars de milers de ciutadans i ciutadanes de Girona, llegeix un text literari de temàtica festiva amb la intenció d'agradar, d'encoratjar a les festes, d'evocar...
Rafael Nadal i Farreras-de la nissaga Nadal i Farreras, que tanta importància ha tingut en la història de la ciutat dels darrers trenta anys (un alcalde, un rector d'Universitat, un primer secretari, un director de diari...)- ha escenificat aquest any un esplèndid pregó.
Per la manera, tan clara, tan concisa, tan ben lligada, de dir-lo; pel contingut, meitat nostàlgic, meitat irònic; meitat autobiogràfic, meitat crònica; per la proclama independentista, per la reflexió social, per la subtil matisació al partit de l'alcalde i a les polítiques neoliberals.
Un pregó és exactament això: un exercici de retòrica. L'habilitat de qui el diu no rau només en com el diu (Sopa de Cabra el va cantar esplèndidament fa uns anys), sinó en què explica (en aquests anys, hi ha hagut de tot i per a tots els gustos: Martí Anglada, els germans Roca, Guillem Terribas, Eudald Carbonell, Salomó Marquès, Josep Maria Terricabras, el Girona FC, etc.).
Especialment interessant va ser abans-d'ahir el final del parlament del periodista Rafel Nadal: "No deixem enrere els que estan essent maltractats per la crisi. El futur de Catalunya serà solidari, col·lectiu i unitari o no serà".
Hi ha a Girona una ciutat molt real: els desnonats, els qui han perdut la feina, els joves que no en troben, els que depenen de Càritas i del Banc d'Aliments, els que passen gana...
És una ciutat propera, viva, necessitada d'auxili. No poden els polítics seguir jugant al que han jugat fins ara: sectarisme i poltrones. Senzillament, no poden. Val la pena aplaudir l'actitud positiva de la CUP i d'ICV.
Jordi Vilamitjana, publicat a El Diari de Girona el 28.10.12 Foto: Marc Martí.