diumenge, 14 de gener de 2018

La crítica gironina tria ‘Detroit’ i ‘Estiu 1993’

    Dues pel·lícules dirigides per dones encapçalen la llista del Col·lectiu de Crítics.

                     
El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona ha triat Detroit com la millor pel·lícula estrenada a Girona el 2017, amb 50 vots de 70 possibles, fet que ha “demostrat el gran consens que ha obtingut aquest thriller dramàtic de Kathryn Bigelow que narra l’esclat social i la consegüent repressió policial que van tenir lloc a aquesta ciutat dels EUA a finals dels seixanta”, segons el comunicat amb què ahir es van fer públics els resultats de la 25a edició d’aquestes votacions anuals.
Rècord de públic
En la segona votació ha quedat destacada Estiu 1993, de la realitzadora catalana Carla Simón, amb 42 vots. Aquesta ha estat també la pel·lícula que més recaptació i espectadors ha tingut en la història del cinema Truffaut , que gestiona el Col·lectiu de Crítics. Es dona la circumstància, remarcada pels crítics en el comunicat, que tant Detroit com Estiu 1993 han estat dirigides per dones.
A continuació, per ordre de puntuació, hi ha Personal shopper, d’Olivier Assayas (29 vots); El otro lado de la esperanza, d’Aki Kaurismäki (25 vots); Dunkerque, de Christopher Nolan (24 vots); Lady Macbeth, de William Oldroyd (19 vots); La La Land, de Damien Chazelle (18 vots); Wonder Wheel, de Woody Allen (16 vots), i Get out (Déjame salir), de Jordan Peele, i Silence, de Martin Scorsese, totes dues amb 13 vots.
En aquesta ocasió, han votat set membres del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona: Anna Bayó, Jordi Camps Linnell, Íngrid Guardiola, Imma Merino, Àngel Quintana, Guillem Terribas i Francesc Vilallonga. El Col·lectiu de Crítics va iniciar aquestes votacions anuals l’any 1993. En aquella primera edició, els crítics gironins van triar Los timadores, de Stephen Frears, com a millor pel·lícula de l’any.
Petit Truffaut

El Truffaut reinicia diumenge la programació infantil, el Petit Truffaut, amb els films El Nadal del Sr. Branquilló i L’escombra voladora (12 h), recomanats a partir dels 4 anys, que es tornaran a projectar el dia 21. Estan basats en els contes de Julia Donaldson, i L’e
scombra voladora va ser nominada a l’Oscar al millor curt d’animació.
Publicat en el Punt Avui 11.01.2017


LA MEVA LLISTA (Guillem Terribas):
ESTIU 1993
WONDER WHEEL
LADY MACBETH
PERSONAL SHOPPER
THE SQUARE de Ruben Östlund
DETROIT
SUBIRBICON de George Clooney
EN CUERPO Y ALMA  d'Ildikó Eneydi
CANCIÓN DE NUEVA YORK de Marc Weeb
AL OTRO LADO DE LA ESPERANZA              

Girona aposta pel cinema Truffaut com a servei públic

L’Ajuntament de Girona presenta demà en el ple el nou conveni amb el Col·lectiu de Crítics, que el gestiona, per millorar l’eficiència de la gestió.
 L’Ajuntament de Girona presentarà demà en el ple la proposta perquè el cinema
Truffaut passi a ser un “servei públic municipal de cinema en versió original”, a través d’un nou conveni amb el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, que gestiona el Truffaut des de l’any 2000, quan va obrir les seves portes en el seu actual espai: una sala remodelada de l’antic cinema Modern. L’últim conveni entre l’Ajuntament –propietari de la sala– i el Col·lectiu de Crítics va acabar el 31 de març del 2010, i des d’aquella data quedava pendent un nou conveni que “adaptés el servei a la nova realitat del moment i que permetés un millor desenvolupament dels principis inspiradors que van motivar la seva creació”, en paraules del regidor de Cultura, Carles Ribas. Segons va dir, “els bons resultats obtinguts feien necessari mantenir el model de gestió indirecte del servei”, de manera que continuï en mans del Col·lectiu de Crítics, al qual es va adjudicar el 14 de setembre del 2000 en un concurs públic, amb unes bases en què s’especificava que l’entitat adjudicatària no podia tenir afany de lucre i que, si el cinema tenia superàvit, els diners servirien per millorar la programació. I en el cas que hi hagués pèrdues econòmiques, l’Ajuntament se’n faria càrrec fins al 50 per cent.
“Aquesta proposta de servei millora l’eficiència de la gestió, facilitant-hi la utilització de mitjans i serveis públics; contribueix a la realització d’activitats d’utilitat pública i compleix la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera”, afegeix Ribas, que afirma que “el Truffaut és a Girona el pal de paller del cinema en versió original, alternatiu, no comercial i de creació”, i que amb aquesta mesura es garanteix “el sosteniment econòmic d’una activitat que en el circuit comercial no existeix”. Ara, el Truffaut rep 31.000 euros anuals de l’Ajuntament i tot fa pensar que, segons el nou conveni, deixarà de percebre una quantitat fixa i passarà a demanar a les arques municipals els diners que necessiti per cobrir les seves despeses, sempre justificades. Segons el president del Col·lectiu de Crítics, Guillem Terribas, el Truffaut és un dels equipaments culturals municipals en què la taquilla cobreix un tant per cent més alt del seu pressupost. El 2017 va ser un any especialment bo per al Truffaut, gràcies a l’èxit d’Estiu 1993, que va estar cinc mesos en cartellera.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 14.01.2017

* Nota: Els dos darrers anys, no s'ha utilitzat del tot tot el pressupost destinat al Cinema Truffaut (31.000 €).

L’APUNT

El cinema Truffaut, un servei públic

L’Ajuntament de Girona vol refermar el seu compromís amb el cinema Truffaut de Girona considerant-lo, a partir d’ara, un “servei públic municipal”. De fet, el cinema gestionat des de l’any 2000 a l’antic Modern pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona –amb una etapa prèvia, com a iniciativa privada, entre el 1992 i el 1998– ha fet i continua fent, dia a dia, una gran feina per la difusió del cinema d’autor i/o en versió original a Girona: un cinema “no comercial”, la qual cosa no vol dir que sigui necessàriament minoritari. Ho ha demostrat, per exemple, el gran èxit d’Estiu 1993, que l’any passat va omplir moltes sessions al Truffaut: més que un cinema, un servei públic imprescindible per a la bona salut cultural de Girona.
El Punt-Avui 14.01.2017.


dimecres, 10 de gener de 2018

Promoció Llibreria 22. Gener 2018



Informació, recordatori de llibres que tenen i recomana la Llibreria 22 de Girona. Imatges de presentacions fetes els darrers mesos i informació de novetats que sortiran .




diumenge, 7 de gener de 2018

“I què? Què tal? Quin any, eh?” Premi Josep Pla / Nadal 2018

El Pla i el Nadal viuen una edició amb poca presència de polítics i autoritats.
L’ambient a l’Hotel Palace abans de l’anunci dels guanyadors dels premis Nadal i Pla.
Foto: MANOLO GARCIA
És interessant i bonic alhora bussejar per la història dels nostres premis literaris. Llegir i investigar, entendre moments, guardons, oblits i distincions esdevinguts al llarg dels anys. Sempre intento fer-ho els dies abans de la concessió de la nova edició. El Josep Pla, sempre el dia 6 de gener i nascut per homenatjar el geni de Palafrugell, va veure la llum el 1968 amb el premi a Terenci Moix per una de les poques obres que va publicar en català:Onades sobre una roca deserta. És mítica l’anècdota de la primera trobada entre Terenci i Pla. Al primer li encantava explicar-la: “Terenci Moix? Vostè és maricon, oi?” “Sí, senyor Pla, per servir-lo”.
Tothom sap que el Pla i el Nadal s’anuncien el mateix dia i passejar-se per la llista dels premiats és comprovar que el novel·lista menorquí Pau Faner els ha guanyat tots dos. L’any del seu Nadal, el Pla va ser per a Gerard Vergés i el jurat feia autèntica patxoca: Joan Teixidor, Joan Perucho, Pere Gimferrer, Josep Maria Castellet i Joaquim Molas. És divertit descobrir que en aquells temps, a mitjans dels vuitanta, els jurats eren poc políticament correctes. Molas, per exemple, sempre amb pocs pèls a la llengua, no va tenir cap problema a reconèixer a l’ Avui que l’obra de Vergés li havia agradat molt més que la del favorit en totes les travesses, Albert Manent, que va quedar finalista. ¿Us imagineu un membre d’un jurat literari dient alguna cosa així actualment? Impossible.
Per cert, que l’únic supervivent d’aquell gloriós jurat, el gran Gimferrer, passeja avui tranquil·lament pel luxós saló del Palace, il·luminat enguany amb llum molt més intensa. Res a veure amb la claror tènue a què se’ns tenia acostumats. No és l’únic canvi. Habitualment hi venien membres del govern català, cosa ara mateix impossible. De fet, la pregunta que trenca tots els gels de les converses de compromís és: “I què? Què tal? Quin any, eh?” És la manera més eloqüent de referir-se a la situació política, suposo. O sigui, que de polítics, avui, pocs. M’expliquen que han hagut de retirar dos coberts de la taula presidencial per falta de quòrum “noble”. Però hi han afegit Carme Riera, membre de la Real Academia. Bé, no està malament, una bona escriptora per suplir l’absència de polítics.

No s’enfonsa el món

Segons amb qui parlis sembla que si en un acte d’aquesta mena no hi ha polítics s’hagi d’enfonsar el món. Alguns respiren alleujats quan veuen Xavier Trias, Joaquim Nadal i Artur Mas. Ramon Tremosa arriba amb una llampant bufanda groga. Algun llacet a la solapa també hi veig. Hi és també Ada Colau, esclar. Se’ls enduen tots al ja clàssic bar de la planta inferior. Poques sorpreses. Hi veig també Josep Maria Pou i fa bona cara, però deu estar cansat. Ahir un senyor que s’hi assemblava molt es va emmascarar amb la barba del rei Melcior.
Hi ha molts periodistes culturals i alguns llibreters com els imprescindibles Lluís Morral i Guillem Terribas. Les converses amb el gran Joan Safont sempre són un plaer. I amb el company Víctor Fernández sempre ve de gust explicar-nos mútuament les últimes adquisicions de joies literàries. Ell sempre em guanya, no cal dir-ho. Veig alguns antics guanyadors dels dos premis: Víctor del Árbol, Andreu Carranza, Care Santos, Sergio Vila-Sanjuán, Lluís Foix, Lorenzo Silva. També Sebastià Alzamora i Manel Forcano, a qui un cop -sembla que ja faci segles- van batejar com a “imparables”. Per no equivocar-me, repasso la llista dels últims guanyadors del Pla i el nombre de periodistes augmenta cada cop més. Qui sap si serà un auguri per a l’afortunat d’aquesta nit. I parlant de periodistes, hi veig el gran Tomás Alcoverro, a qui amb raó li diuen “el degà”.
Lídia Heredia s’ha lesionat i a última hora és baixa com a mestra de cerimònies. Núria Solé li agafa el lloc i oficia de meravella. Algú li ha escrit que a la benvinguda digui “Distingides autoritats”. No sé si algú es donarà per al·ludit.
Toni Vall, publicat a Ara.cat 07.01.2017

dimarts, 26 de desembre de 2017

PROMOCIÓ NADAL/REIS 217 · 2018 Llibreria 22





Promoció de llibres i de l'espai de la 22, llibres, còmics, art. Tot plegat  per aquestes festes de Nadal i Reis 2017 · 2018 a la Llibreria 22 de Girona. Bones festes.

dijous, 21 de desembre de 2017

Presentació GAY MERCADER POSTERS 1971 2017, a la Llibreria 22



Dissabte 16 de desembre de 2017 es va fer la primera presentació, a la Llibreria 22 de Girona,  del llibre POSTERS 1971 · 2017 GAY MERCADER, un llibre que fa un repàs a la vida del mític promotor musical GAY MERCADER a través dels pòsters dels concerts que ha organitzat al llarg dels anys 1971 al 2017. Un llibre objecte imprescindible. 

diumenge, 10 de desembre de 2017

Un calendari converteix Girona en una ciutat de cine.

El de l’any passat ja va ser un èxit i el fotògraf Víctor Colomer repeteix la fórmula amb dotze imatges que porten estrelles de Hollywood a compartir localitzacions cinematogràfiques gironines.

A banda d’eslògans com Girona m’ enamora o Girona m’ emociona, sovint sentim a dir que Girona és una ciutat de cine. Ho és literalment quan ens referim al fet que a la capital gironina hi ha un Museu del Cinema de referència o que s’hi han rodat pel·lícules i sèries de ressò mundial com Pandora i l’holandès errant, El perfum o Joc de trons.
Per segon any consecutiu, el fotògraf i dissenyador gràfic Víctor Colomer sap apreciar les localitzacions cinematogràfiques que ofereix la ciutat per reconvertir fotogrames de pel·lícules clàssiques i icones del Setè Art en protagonistes de les il·lustracions d’aquell calendari que tot cinèfil voldria. I que l’any passat ja va ser un èxit. D’aquesta manera, Girona és Hollywood 2018 projecta que Harold Lloyd és a punt de caure del Bolet (gener), Marlon Brandon pren una copa a El Cafè a tocar de Ciutadans (febrer), Chaplin i el nen s’asseuen a davant d’Arya Stark a les escales del Barri Vell (març), la faraònica Elisabeth Taylor de Cleopatra presideix l’oficina de turisme (abril), Frankenstein i la seva xicota festegen a la Devesa (maig), Hitchcock pedala pel carril bici (juny), Stan Laurel i Oliver Hardy s’aturen amb el cotxe a Correus (juliol), la bella Audrey Hepburn esmorza amb diamants a la Farinera Teixidor (agost), Anita Ekberg es remulla als Banys Àrabs (setembre), Fred Astaire balla a la plaça dels Apòstols (octubre), Woody Allen contempla el pont de Pedra (novembre) i els Misfits de Marilyn Monroe es fan una selfie al Museu del Cinema (desembre). Tot, presidit per un monumental King Kong a la portada.
Mentalitat cinèfila

L’autor del calendari, que en fa d’altres en ciutats com Barcelona, Sabadell i Madrid, explica que tot i que Girona no és ni de bon tros la ciutat que fotografia més gran, aquesta li ofereix escenaris increïbles i d’allò més vairats, gràcies a tenir un riu, muntanyes de fons, un barri vell i monumental... Li encanta combinar els ambients locals amb icones universals, produint el que ell anomena “glocalisme”. Pel que fa la tècnica, diu que generalment pren un fotograma famós d’una pel·lícula i després cerca aquell espai apropiat per transformar-lo en una imatge pròpia. “Cada foto està feta pensant en el fotograma, tan l’enquadrament com fins i tot les llums i les ombres. Per fer la foto del pont de Pedra rememorant Manhattan, vaig haver de baixar fins a baix a la llera del riu i embrutar-me força, o per fer la de Harold Lloyd, esperar hores a la terrassa d’un despatx d’advocats del Bolet per aconseguir l’efecte buscat. Tinc una mentalitat cinèfila”, remarca Colomer, “i si no hi arribo, també compto amb l’ajut inestimable Guillem Terribas”, afegeix sobre aquest il·lustre cinèfil que cada any apareix en un racó d’una de les imatges. Diu que té corda per a estona i que hi ha espais com la plaça de la Independència que se li resisteixen, però que persistirà.
El calendari es troba a les principals llibreries de Girona a un preu de 12 euros.
Jordi Camps Linnell, publicat en el PuntAvui 09.12.2017

Llúis Homar a la 22 per presentar el seu ARA COMENÇA TOT / Girona 09 1...





Presentació del llibre "Ara comença tot" editat per Ara Llibres de l'actor LLUÍS HOMAR . Tertulia conduïda per Guillem Terribas a l'Espai 22 de la Llibreria 22 de Girona el dissabte 9 de desembre de 2017, l'endemà de l'estrena en el Teatre Municipal de Girona de l'obra El Cyrano.

divendres, 8 de desembre de 2017

Per què ara sí?

El llibreter Guillem Terribas explica els motius que l'han portat a fomar part de la llista d'ERC.

Sempre he tingut la idea i ganes de conviure al costat de la gent que «fa coses», que té inquietuds, que té curiositat. Que és solidària, crítica i, alguna vegada, tossuda. Penso que la imaginació no ha d'arribar mai al poder, sinó que sempre ha d'anar contra el poder.
He estat molts anys col·laborant i treballant amb associacions de veïns, culturals, artístiques, teatrals, cinematogràfiques o literàries. I és que estic convençut que s'ha de parlar i intercanviar impressions i pensaments però també, i sobretot, actuar.
En aquest sentit, he volgut portar a terme totes aquestes activitats amb llibertat. Amb llibertat per treballar, col·laborar i fer el que sigui, i amb qui sigui, coincidint amb idees i projectes, o no. En aquesta línia, fins ara, no m'havia volgut lligar mai ni amb una ideologia concreta, ni amb un partit polític. A través de la meva independència, sempre he cregut que podia fer i participar amb més iniciatives i esdeveniments des de la meva absoluta llibertat.
Ara, però, per l'edat, per les obligacions i, sobretot, pel moment que estem vivim he decidit «mullar-me» més del que he fet i actuat fins ara políticament.
Per aquest motiu, quan vaig rebre la trucada d'Esquerra Republicana per incorporar-me a la llista per Girona a les eleccions al Parlament del 21 de desembre vaig creure que era el moment de fer el pas endavant. Tancant la llista, des d'un lloc simbòlic, aportant el meu gra de sorra al projecte.
He fet aquest pas perquè estic cansat de viure en un país que no ens vol i, tot i això, no ens deixa marxar. Cansat d'un país que no té cap futur, amb un govern i uns aliats que ens menteixen i ens persegueixen. Que ens porten als jutjats per qualsevol reivindicació, proposta o, simplement, per pensar diferent.
He decidit formar part de la llista d'Esquerra per solidaritat amb la gent que és a presó només per pensar diferent i expressar-ho; i per una gent que és a la presó i a l'exili per complir un mandat que el poble li va donar a través d'unes eleccions legals el 27-S. I, també, per la Dolors Bassa. Una gran dona que fa anys que conec però que en els darrers anys he tingut el plaer de gaudir-la encara més a través de la relació, molt estreta, amb la meva filla.
Guillem Terribas - Membre De La Llista D'erc Per Girona. Publicat en el Diari de Girona 08.12.2017.

dimarts, 28 de novembre de 2017

PROMOCIÓ TARDOR 2017. Llibreria 22 / Girona



Novetats, informació, imatges de presentacions de llibres, imatges de la Llibreria 22 i de portades de llibres que recomanem, aquesta tardor 2017






diumenge, 12 de novembre de 2017

Dolors Bassa serà la cap de llista d'ERC a Girona el 21-D i Roger Torrent anirà com a número 2

El llibreter i activista cultural Guillem Terribas tancarà la llista dels republicans a les comarques gironines.

Dolors Bassa encapçalarà la llista d'ERC per Girona el 21-D. La consellera cessada, que es troba empresonada des del 3 de novembre, s'ha mostrat disposada a liderar la candidatura i la proposta ha estat aprovada per aclamació per tots els congressos comarcals d'ERC de la demarcació, va informar ahir el partit. El Consell Nacional d'ERC va ratificar ahir el nom i també el de l'alcalde de Sarrià i fins ara diputat al Parlament Roger Torrent com a número 2, mentre Anna Caula serà la tres. Tancarà la llista el llibreter i activista cultural Guillem Terribas.
segueix  http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/11/12/dolors-bassa-sera-cap-llista/878949.html

Dolors Bassa, cap de llista d’ERC a Girona per al 21-D

 L’alcalde de Sarrià, Roger Torrent, serà el número dos, i Anna Caula ocuparà el tercer lloc de la candidatura gironina. El llibreter Guillem Terribas, com a independent, tancarà el llistat
Anna Caula 

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa, actualment a la presó pel seu suport al procés independentista, serà la cap de llista d’ERC a les comarques gironines. El consell nacional d’ERC celebrat ahir a Barcelona va ratificar la candidatura, aprovada per aclamació en tots els congressos comarcals de la demarcació. Acompanyaran Bassa al capdavant de la llista l’alcalde de Sarrià de Ter i diputat al Parlament en la legislatura que ara es renovarà, Roger Torrent, com a número dos, i Anna Caula, també diputada, com a número tres. El llibreter saltenc Guillem Terribas tancarà com a independent la llista d’ERC a la
Roger Torrent
demarcació de Girona.
Segueix 
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1279945-dolors-bassa-cap-de-llista-d-erc-a-girona-per-al-21-d.html?cca=1

Nació Digital:  https://www.naciodigital.cat/noticia/142551/erc/reserva/sis/dels/nou/primers/llocs/candidatura/independents
El Diario Punt.es   http://www.eldiario.es/politica/ERC-defiende-transversal-concurrir-solitario_0_707629754.html

El País / Cristian Segura 17.11.2017   https://elpais.com/ccaa/2017/11/17/catalunya/1510945562_728713.html


Esquerra presenta a Torroella la llista gironina per al 21D amb l’objectiu de “guanyar i demostrar a Rajoy que a Catalunya manem els catalans i les catalanes”: Esquerra Republicana ha presentat aquest dimecres 22 de novembre la llista gironina a les eleccions del 21D a Torroella de Montgrí, concretament a la plaça de la Vila del municipi empordanès. Esquerra ha dut a terme l’acte al municipi de la consellera Dolors Bassa, la número 1 de la llista, que es troba empresonada des del passat 3 de novembre.


dimarts, 7 de novembre de 2017

El drama de vampirs ‘Jules D’, premi al millor curt de l’Acocollona’t

La setmana de cinema fantàstic de Girona premia també ‘Bye Bye Baby’ i ‘Caronte’ en l’edició amb més participació.

Paco Cavero, Marta Madrenas, Guillem Terribas... 

L’Acocollona’t, la setmana de cinema fantàstic i de terror de Girona, va tancar dissabte a la nit la setena edició amb el lliurament de premis, que van reconèixer l’“excel·lent posada en escena i el disseny de producció” de Jules D, de Norma Vila, com el millor curt del concurs. El film planteja una actualització del mite del vampir presentat amb subtilesa i emotivitat, segons el jurat, que va decantar-s’hi després de visionar una trentena de curts dels més de 500 rebuts. El segon premi va ser per a Bye Bye Baby, de Pablo S. Pastor, que proposa una versió embruixada dels films de psychokillers, i Ángel caído, de Fran Parra, va merèixer una menció especial per la seva “enginyosa comèdia” protagonitzada per un sacerdot sense fe. El premi del públic va ser per al drama de ciència-ficció Caronte, de Luis Tinoco.
Pel que fa a la quarta edició de l’Acocoexprés, per a curts fets en 24 hores, els guanyadors són dues històries de psicòpates que inclouen, tal com era exigit, un globus groc en la trama: l’hiperbòlic Ultra Mega Slasher, d’Ivan Mulero, va rebre el primer premi, i I’m Yellow, de l’ERAM, el segon. Amor explosiu, de Pep Caballé, i Nit de globus, de Bartu Gunyalons, van rebre mencions especials.
El Punt-Avui 06.11.2017

Norma Vila guanya el primer premi de l'Acocollona't amb un curt vampíric

El segon premi del concurs gironí és per al filmet «Bye Bye Baby», de Pablo S. Pastor, una versió embruixada dels films de «psychokillers» - «Ultra Mega Slasher», d'Ivan Mulero, s'endú l'Acocoexprés, la secció del concurs per a curts fets en 24 hores.


El concurs de cinema fantàstic i de terror de Girona Acocollona't va tancar dissabte la seva 7a edició fent públic el seu palmarès. D'entre els més de 500 curtmetratges rebuts, el curt Jules D. de Norma Vila s'ha alçat amb el primer premi, guardonat amb 600 euros. L'obra de Vila és una emotiva reflexió sobre el vampirisme amb «una excel·lent posada en escena i un disseny de producció al servei de la trama», ha destacat el jurat, presidit per Iván Villamel, autor del curtmetratge Mr. Dennton.

El segon premi del concurs, de 400 euros, ha anat a Bye Bye Baby, una versió embruixada dels films de «psychokillers» dirigida per Pablo S. Pastor, de la qual el jurat ha destacat «l'excel·lent estètica al servei d'una història que juga amb el gènere i manté la tensió fins als instants finals».
Diari de Girona 06.11.2017

diumenge, 5 de novembre de 2017

EN CUERPO I ALMA, full de sala. Cinema Truffaut



A teströl és a lélekröl.


Hongria, 2017
Director: Ildikó Enyedi
IntèrpretsMorcsányi Géza, Alexandra Borbély,Ervin Nagy, Pál Mácsai, Júlia Nyakó,Tamás Jordán,Gusztáv Molnár, István Kolos, Annamária Fodor,Itala Békés,Vince Zrínyi Gál, Attila Fritz,Zoltán Schneider, Réka Tenki, Rozi Székely,István Dankó
Gènere: drama romàntic
Durada: 116 min
Idioma: hongarès

SOMINS

La directora Hongaresa IIdikó Enyedi (Budapest 1955) es una directora amb una filmografia molt intimista, que ha rebut el reconeixement de diversos festivals. En concret,  la pel·lícula que comentem A teströl és a lélekröl (En Cuerpo y alma), va guanyar l’Ós d’Or en el passat festival de Berlin. D’entrada el cinema d’Enyedi és fred. L’ observador,  els somnis, la imaginació i de vegades la fantasia hi son molt present. I en aquest film, encara molt més.

El somni, es un element molt important en la història que ens vol explicar la directora IIdikó. En aquest aspecte  hi ha una  certa similitud en un film de l’any 2008 del cineasta coreà Kim Ki-duk amb el seu fim Dream, que explica la complexa relació entre un home i una dona, que comparteixen el mateix somni. A En Cuerpo y alma, també hi ha aquets fet, que serà el fil conductor d’aquesta pel·lícula, que també es una història d’amor, molt atípica, d’una fredor de vegades incomprensible i de vegades, fins hi tot, una mica surrealista, macabra i d’humor negra. També, es una història sobre les relacions humanes en el treball, la integració i la solitud   i la falta de relació i de comprensió per part dels companys i companyes . També, hi trobem en aquest film, les relacions familiars i la manera de fer i de tenir sexe. Les insinuacions i les provocacions i les incomprensions. Però sobretot els somnis. La fantàstica història de compartir els somnis a través d’un cérvol mascle i un altre femella. Unes imatges que anem veient contínuament, que apareixen al mig de la història que ens està explicant la directora. Unes imatges que ens mostren uns idíl·lics espais  nevats, uns espais freds i al mateix temps relaxants, amb els dos cérvols, que pausadament comparteixen el (poc) menjar que hi en el bosc nevat i l’aigua d’un rierol que un dedueix que  ha d’estar fredíssima. Fredíssima com molts moments de la mateixa història.

La Maria es una supervisora que controla la qualitat de la carn d’un escorxador a Budapest. Aquí la directora Ildikó, ens mostra amb tota la cruesa i realitat el que s’hi fa en un escorxador i veiem  el procés l’execució d’una vaca.  La seva exigència, per part de la supervisora, i el seu control estricta, la seva memòria privilegiada amb els números i les dates, fa que quedi aïllada de l’altre gent. La curiositat del director de l’escorxador i la seva solitud, fa que agafi un interès cap a aquest personatge, aquesta dona que està absent de la gent i del seu entorn i només està pendent de fer correctament la seva feina.
Maria, que es el nom de la supervisora i Endre, es el nom del seu cap, descobriran, a través d’un test que fa una psicòloga a el personal del escorxador, que comparteixen el mateix somni. I aquí comença aquesta història fantàstica, pausada, estranya, continguda i surrealista.
Aquí començarà, també, la història romàntica i diferent de les moltes que ens han explicat i que passa en espais foscos, íntims i  plens de soledat . Una relació que consisteix en  compartir una història, uns somnis i uns desitjos que costen que es materialitzen.
Només, fins el final, no veurem un somriure net, clar i de plaer absolut a la cara de la Maria. 

Guillem Terribas Roca, Full de Sala. Cinema Truffaut, 27.10.2017

dijous, 19 d’octubre de 2017

Televisió de Girona estrena ‘Edició limitada’

És un programa d’entrevistes a diferents personalitats  i de l’àmbit cultural i social, conduït per Guillem Terribas i que s’emetrà els dissabtes a la nit.

Personalitats de la cultura i de la societat, eminentment gironins, protagonitzaran la graella nocturna de Televisió de Girona els dissabtes a la nit (21 h). El nou programa, titulat Edició limitada, de la cadena s’estrena demà passat i es tracta d’un programa en format d’entrevistes, conduït per Guillem Terribas, que vol ser un espai de trobada on intervinguin diferents personatges   que destaquen per la seva tasca professional i per la seva vessant pública o mediàtica.
Cristina Cervià i Guillem Terribas, en un moment de la "tertúlia"
que s'emetrà dissabte per Televisó de Girona
Al llarg de tretze programes de trenta minuts de durada, Terribas conversarà amb personalitats com Cristina Cervià, Josep Maria Fonalleras, Josep Lagares, Carles Monguilod, Sergi López, Isa Campo, Rafel Nadal, Llucia Ramis, Màrius Serra i Esther Pujol, donant com a resultat tertúlies “disteses, relaxades i molt dinàmiques”, en paraules de Terribas. El fet que es rodi amb tres càmeres facilita aquest format; “la filmació es posa al servei de la conversa”, subratlla.
També avança que temàticament moltes de les converses no es limitaran a l’àmbit cultural i intentaran treure la part més íntima i personal dels entrevistats, com quan l’actriu Cristina Cervià parlarà de com ha afectat la malaltia del càncer la seva vida i la seva carrera professional.
Rodat en diferents escenaris (des del cinema Truffaut als Jardins de la Mercè,  La Llibreria 22, passant per la llibreria La Central de Barcelona), es tracta d’una producció de Kinema Girona Produccions –duta a terme a partir d’una idea, concepte i realització i muntatge de Joan Roura– i Televisió de Girona, que ha rebut el patrocini de Metalquimia.
Dels tretze programes previstos ja se n’han rodat onze entrevistes, i, segons explica el presentador, al final de l’emissió es valorarà si s’hi dona continuïtat l’any que ve amb una nova tanda d’entrevistes. A partir del gener, Edició limitada també s’emetrà a La Xarxa.
Jordi Camps Linnell / El Punt 19.10.2017
Edició Limitada CRISTINA CERVIÀ
http://tvgirona.xiptv.cat/edicio-limitada/capitol/edicio-limitada-_-cristina-cervia-_-21-10-2017
Edició Limitada MÀRIUS SERRA
http://tvgirona.xiptv.cat/edicio-limitada/capitol/edicio-limitada-_-marius-serra-_-04-11-2017
Edició Limitada SERGI LÓPEZ
http://tvgirona.xiptv.cat/edicio-limitada/capitol/edicio-limitada-_-sergi-lopez-_-11-11-2017
Edició Limitada JOSEP M. FONALLERAS
http://tvgirona.xiptv.cat/edicio-limitada/capitol/edicio-limitada-_-josep-maria-fonalleras-_-18-11-2017
Edició Limitada ANTONIO RAMIREZ
http://tvgirona.xiptv.cat/edicio-limitada/capitol/edicio-limitada-_-antonio-ramirez-_-25-11-2017
Edició Limitada CARLES MONGUILOD
http://tvgirona.xiptv.cat/edicio-limitada/capitol/edicio-limitada-_-carles-monguilod-_-02-12-2017
Edició Limitada : ESTER PUJOL
http://tvgirona.xiptv.cat/edicio-limitada/capitol/edicio-limitada-_-ester-pujol-_-09-12-2017
Edició Limitada LLUCIA RAMIS
http://tvgirona.xiptv.cat/edicio-limitada/capitol/edicio-limitada-_-llucia-ramis-_-16-12-2017
Edició Limitada: ISA CAMPO
http://tvgirona.xiptv.cat/edicio-limitada/capitol/edicio-limitada-_-isa-campo-_-23-12-2017


Canción de Nueva York / The Only Living Boy in New York


Estats Units, 2017
Director: Marc Webb
IntèrpretsCallum Turner, Kate Beckinsale,Pierce Brosnan, Cynthia Nixon, Kiersey Clemons,Jeff Bridges, Andy Mackenzie, Doris McCarthy,James Saito, Dean Ciallella,Ryan Speakman,Ben Hollandsworth, Ronnie Magri, Ernesto Nodal,Michael D. Joseph, Bill Camp
Gènere: drama romàntic
Durada: 88 min
Idioma: anglès
Històries entranyables a Nova York
El jove director americà Marc Webb (43 anys), després de dirigir les dues darreres versions de Spiderman (The Amazing Spider-Man i la seva seqüela, rodades l’any 2012 i 2015 respectivament), torna als inicis que el van donar a conèixer amb (500) días juntos i a tocar el tema d’amor amb les seves complicacions i mal entesos. Amb Canción de Nueva York, Marc Webb ha fet una pel·lícula a la manera de Woody Allen i del seu Manhattan (1979). La diferència, però, és que Webb no es Allen i Manhattan no es el mateix que l’any 1979. Amb tot, Webb també hi fa sortir jueus, reflexions i molts diàlegs, els personatges pertanyen a la classe mitjana alta. També hi surten llibreries, que serveixen per parlar de llibres i d’encontres i, de la mateixa manera que fa Allen, Webb ens parla de conflictes entre pares i fills, entre matrimonis i de relacions extramatrimonials entre joves i adults i col·loca la banda sonora del film d’una manera que li serveix per explicar moments en què les imatges fan que hi sobrin les paraules. Normalment Woody Allen fa servir en la majoria de les seves pel·lícules música de jazz o blues; en canvi, Marc Webb ens delecta amb cançons de Simon&Garfunkel o de Bob Dylan. Fins hi tot, en una escena d’una festa, de fons podem sentir la famosa cançó de Procol Harum "Con su blanca palidez".

Un editor -bona presència i bona interpretació per part de Pierce Brosman- està casat amb una senyora (molt convincent Cithia Nixon) que conserva la seva bellesa però en canvi no té esma, la vida no li es agradable, hi ha alguna cosa que fa que no estigui bé. Tenen un fill (interpretat pel jove actor Callum Turner) que s’ha llicenciat i s’ha independitzat i mal viu en un pis. Aquest personatge del fill, esdevé l’eix de la història i de la sorpresa final. Tenim a dues noies, La Mimi (interpretada per la jove Kiersay Clemons), de la mateixa edat que el protagonista de la història, és molt bonica, treballa a una llibreria, ha obtingut una beca per anar a Croàcia i de la qual el noi n’està bojament enamorat. L’altre dona, Johanna (interpretada per la guapa i seductora Kate Beckinsale) es una editora independent i farà trontollar (encara més) la relació entre el pare i el fill. Tot plegat està narrat i explicat per un personatge, una mica misteriós, sorprenent i que és un escriptor que va fent i que entra a formar part, com aquell qui no vol, de la història de tots els que hi intervenen i en pren nota. La mare del noi, en un moment de la pel·lícula, descriu aquest enigmàtic escriptor com “sempre està com el llit per fer”. Aquest personatge és interpretat per l’actor i productor d’aquest film Jeff Bridges, que com sempre està fantàstic i exagerat, en alguns moments, però que sempre anima les històries en que hi participa.
El personatge de Bridges intervé, juntament amb el jove interpretat per Callum Turner, en el moment més entranyable, emotiu i esplèndid de la pel·lícula. Només per aquest fragment, que es la sorpresa de la història, val la pena superar tots els defectes que s’hi puguin trobar en aquest film amable i de bon veure.
Guillem Terribas / Col·lectiu de Crítics de cinema de Girona
Full de Sala Truffaut de Girona. 

dimarts, 10 d’octubre de 2017

divendres, 6 d’octubre de 2017

LA REGION SALVAJE

                                                       LA REGION SALVAJE

Mèxic, 2016
Director: Amat Escalante
IntèrpretsSimone Bucio, Ruth Jazmín Ramos,
Jesús Meza, Edén Villavicencio,Kenny Johnston
Gènere: drama, ciència ficció
Durada: 100 min
Idioma: castellà

Una història (molt) trista

El director Mexicà Amat Escalante (1972) nascut a Barcelona, ens torna a seduir amb una història inquietant, amb molt de realisme, de sexe i de ficció fantàstica. Una combinació que fa que l’espectador hagi d’estar atent a la història i el que ella ens transmet. Una història trista, de pura ciència ficció i de misteri. Una història real, amb personatges humans i amb històries intrigants, amb un comportament (aparentment) normal i on el sexe es una part molt important d’aquesta relació.
Amat Escalante ja va sorprendre el personal amb la pel·lícula “Heli” (Mèxic 2013) per la qual va rebre de mans de Steven Spielberg, que aquell any era el president del jurat, el Premi al millor director en el Festival de Cannes.
Aquesta vegada, sense allunyar-se de la manera de fer i d’explicar les seves  anteriors pel·lícules, Amat Escalante,  ens parla d’un triangle que es complica i molt, amb l’aparició d’un quart personatge. Alejandra i Àngel estan casats i tenen dues criatures. Ella treballa a la fabrica de dolços de la seva sogra. Ell és topògraf i moltes vegades es fora de casa.  Fabián es el germà d’Alejandra, que fa d’infermer en un hospital i el quart personatge, que no té cap parentesc amb el “triangle” , es una jove anomenada Veronica, que no sabem res d’ella, només que té una moto i coneix un matrimoni que viuen en una casa allunyada del poble. La història, que podria publicar-se a la pàgina de successos de qualsevol mitja de comunicació, passa en un poble rural i petit de Mèxic, a l’actualitat.
Durant la hora i mitja que dura el film, de vegades gris, fosc, tancat,  emboirat i d’altres amb molta llum i amplis paisatges, viurem com he dit el principi, una mena de conte sensual i pervers d’un realisme social i fantàstic on hi ha víctimes i opressors i amb un fort erotisme que es el que controla i fa moure  els personatges d’aquesta, ja dita, trista història.
Tot plegat, ens trobem amb una pel·lícula que no et deixa indiferent, que t’atrapa encara que no vulguis i, possiblement, no agradarà a tothom, però que et tornarà, que la reviuràs.
 
Guillem Terribas Roca, full de Sala Cinema Truffaut